El Monasterio

Convent de les caputxines o Reial Convent de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Iniciat a finals del segle XVII sota el Patronat Reial, i finalitzat l’any 1732 en el solar que ocupava una fàbrica de sabó (ja existent almenys des del 1588). La seua construcció va ser testimoni dels canvi de dinastia: sobre la porta de l’església es conserva l’escut de l’últim dels Àustria, Carles II. Sobre la porta del convent està l’escut del primer dels Borbó, Felip V. El seu principal tresor són les obres d’art que conservava, especialment els quadres de Zurbarán de Sants i Patriarques, que avui es poden vore al Museu de Belles Arts de Castelló. Les últimes germanes caputxines van deixar el convent l’any 2012, que s’ocupà poc després per una comunitat de Dominiques Esclaves del Santíssim Sacrament. El convent va ser enderrocat a la primavera de 1937, durant la Guerra Civil. L’any 1941 s’iniciaren les obres de reconstrucció. L’entrada del convent i de l’atri es troben al carrer Núñez de Arce (antic carrer de la Illeta, molt a prop de l’antic portal de la Illeta del recinte emmurallat). Es pot accedir a l’església a través de l’atri.